:: wikimiki.org ::

AIT

AIT

L'Associació Internacional de Treballadors O AIT, fou fundada el 28 de setembre de 1864 a Londres impulsada per Karl Marx amb la intenció de servir de plataforma per a la coordinació entre les associacions de treballadors dels diferents països. L'aixecament obrer de la Comuna de París (1870), l'oposició inicial de Marx a l'aixecament, i la derrota d'aquest a mans de la contrarevolució burgesa (que suposaria la Tercera República francesa) van fer esclatar les diferències entre els marxistes i el sector anarquista liderat per (Bakunin). Al Congrés de l'Haia (1872) es produí l'escissió dels bakuninistes. Poc després el Consell General de la Internacional es desplaçà cap a Nova York. L'organització es dissol el 1876 després del Congrés de Filadèlfia (1876). Un any més tard, després del Congrés de Gant (1877), es dissol també l'escició anarquista de l'AIT

Enllaços externs

- [http://www.iwa-ait.org Associació Internacional de Treballadors (en anglès)] categoria:Sindicats

28 de setembre

El 28 de setembre és el dos-cents setanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-dosè en els anys de traspàs. Queden 94 dies per finalitzar l'any. ----

Esdeveniments:

:PAÏSOS CATALANS
- 1974 - Figueres (l'Alt Empordà): hi inauguren el Museu Dalí.
- 2003 - Salses (el Rosselló): sense la presència de cap reprentant de l'estat francès, el conseller en cap de la Generalitat, Artur Mas i les autoritats municipals de la vila hi inauguren la Porta dels Països Catalans.
- 2004 - el Prat de Llobregat (el Baix Llobregat): s'hi inaugura la tercera pista de l'aeroport. :MÓN
- 1542 - Califòrnia: hi arriba el primer europeu, l'explorador portuguès João Rodrigues Cabrilho.
- 1821 - Ciutat de Mèxic (Mèxic): s'hi signa l'acta d'independència del país.
- 1864 - Londres (Anglaterra): s'hi funda l'Associació Internacional dels Treballadors.
- 1867 - Toronto (Ontàrio, el Canadà): aquesta ciutat esdevé la capital del país.
- 1868 - Còrdova (Andalusia, Espanya): les tropes revolucionàries encapçalades pel general Serrano derroten les fidels a Isabel II, manades pel general Novaliches, a la batalla del Pont d'Alcolea.
- 1929 - Praga (Txèquia): s'hi inaugura la catedral de Sant Vit.
- 1992 - Katmandú (el Nepal): s'hi estavella un Airbus-300 pakistanès i en moren els 167 passatgers i tripulants.
- 2000 - Palestina: hi comença la segona intifada després que Ariel Sharon visités l'Esplanada de les Mesquites de Jerusalem.

1864

Esdeveniments:

- 28 de setembre - Londres (Anglaterra): s'hi funda l'Associació Internacional dels Treballadors.

Naixements:

Necrològiques:

Pàgines que s'hi relacionen

- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle XIX ---- Un any abans / Un any després Categoria:Segle XIX ko:1864년 ms:1864 simple:1864 th:พ.ศ. 2407

Karl Marx

right Karl Marx (5 de maig de 1818 – 14 de març de 1883) va ser un filòsof, economista i sociòleg europeu. Conegut sobretot per la seva anàlisi de la Història en termes de lluita de classes. Els seus seguidors van desenvolupar el marxisme basant-se en les seves idees i teories. Es pot dir que la que més influí fou la lluita de classes per tal d'alliberar l'individu de la seva alienació econòmica, política i religiosa.

Biografia

Nascut a Trèveris (Prússia) en una família jueva acomodada. Abandona els estudis de dret que havia començat a Bonn i a Berlín on cursa estudis de filosofia, especialment la del món clàssic i es doctora amb una tesi sobre la filosofia de la natura d'Epicur. El seu pare mor el 1838. Comença la seva "vida pública" amb una crítica les tesis sobre l'alienació religiosa de Feuerbach. El 1843 viatja a París on funda la revista Els annals Francoalemanys. El 1844, influenciat pel filòsof alemany Hegel, passa a formar part de la denominada Esquerra Hegeliana i, dels Joves Hegelians on coneix el seu company Friedrich Engels amb qui estableix una bona amistat i una estreta col·laboració intel·lectual i política. L'any 1845 és expulsat de París i se'n va a viure a Bèlgica. Bèlgica] L'any 1848 publica el Manifest Comunista, escrit revolucionari que encoratja la revolució del mateix any. A partir d'aquest moment, Karl Marx i Friedric Engels s'exilien a Londres on comencen a elaborar els seus estudis sociològics. La seva obra fonamental (encara que inacabada) és El capital, una obra en 3 volums on analitza el capitalisme i les seves dinàmiques. El 28 de setembre de 1864 es funda a Londres la AIT (Associació Internacional de Treballadors) -Primera Internacional- de la qual Marx esdevé principal impulsador. AIT] Fins al final de la seva vida segueix amb la tasca intel·lectual i la seva activitat política i organitzativa del moviment obrer.

El marxisme sociològic (bàsic)

La sociologia de Marx es fonamenta sobre dos pilars bàsics: en primer terme, en torn al materialisme històric; i, en segon lloc, entorn a l'alienació dels éssers humans.

El materialisme històric

El materialisme històric es basa en el materialisme dialèctic que consisteix en la coexistència conflictiva de contradiccions en tant que interdependents. Aquest conflicte és el que provoca els canvis en la naturalesa. De igual manera, el materialisme històric es basa en la dialèctica de les forces de producció i les relacions socials de producció. Les primeres són les eines i la tècnica emprada a la hora de produir; les segones les conseqüències socials de la forma de producció. El conflicte es produeix en el moment en que les primeres es desenvolupen. Amb aquesta dinàmica s'han succeït quatre models de producció (Comunisme primitiu, Mode de producció antic, Feudalisme i Capitalisme). Marx analitza aquest darrer. En aquest el conflicte es dóna entre la classe burgesa, o la posseïdora de les forces de producció; i els proletaris. La dinàmica provocarà que el Capitalisme caigui per les seves contradiccions. Tot i això Marx elabora la teoria de la revolució; on detalladament indica els passos a seguir: consciència de classe, revolució, dictadura del proletariat i comunisme.

L'alienació humana

L'alienació és aquella situació en la qual l'individu queda supeditat a qualsevol altre individu o institució. Marx diferencia entre diferents tipus d'alienació: la de tipus econòmic (provocada pel fet que el treballador no és l'amo del producte que fabrica, i per tant del seu treball); la política (l'estat aliena l'individu en tant que exerceix un poder coactiu sobre ell); i, la religiosa (la religió actua com a "opi del poble" i com a ideologia en tant que no mostra la realitat social i supedita l'individu a la felicitat extraterrenal i a Déu). Altres aportacions de Marx a la sociologia són la teoria del Valor i la Teoria de la ideologia. La primera es fonamenta en el fet que el burgés expropia amb el treballador part del seu treball; justament, el necessari per a augmentar els seus beneficis (la plusvàlua). La Ideologia és definida per Marx com aquella distorsió de la realitat que pretén reflexar el que no és; justament, allò que fan els burgesos i les religions. Per Marx, la ideologia dominant en una societat, o superestructura, és producte del mode de producció dominant, o infrastructura econòmica. Es tracta d'una relació dialèctica on la praxi determina la teoria, però la teoria conseqüentment es veu reflectida en la praxi. La superestructura burgesa capitalista (Estat, Política, Filosofia, Religió, Moral, Art...) és alienadora: respon i defensa els interessos burgesos. És per això que Marx defensa un canvi sobtat, una revolució proletària com a forma de subvertir l'ordre burgès i assolir la societat comunista.

Socialisme i comunisme

Tots els modes de producció s'han caracteritzat pel mateix conflicte de classes. El materialisme històric descriu la direcció d'aquest procés vers la desaparició de les classes i la instauració del comunisme, després de passar pel socialisme. En una societat en lluita de classes, l'Estat pretén ser l'intermediari just entre interessos contraposats, però en realitat és l'instrument que la classe dominant utilitza per mantenir la seva posició. La fase capitalista, presidida per la propietat privada, serà substituïda per la dictadura del proletariat, que eliminarà la forma privada de propietat, i per la societat comunista: una societat sense classes en la qual imperarà la propietat col·lectiva i l'Estat serà abolit. Una societat on "el lliure desenvolupament de cada persona serà condició necessària per al lliure desenvolupament de tots." La desaparició de les classes socials permetrà a la humanitat viure finalment, en pau, igualtat i llibertat. Marx, Karl Marx, Karl Marx, Karl ja:カール・マルクス ko:카를 마르크스 ms:Karl Marx simple:Karl Marx th:คาร์ล มาร์กซ zh-min-nan:Karl Marx

Comuna de París

El terme de la Comuna de París es referia originalment al govern de París durant la Revolució Francesa. No obstant això, en l'actualitat el terme comunament es refereix al govern socialista que va dominar breument a París des del 18 de març (formalment el 26 de març) de 1871 fins al 28 de maig del mateix any. En sentit estricte, la Comuna de París de 1871 va ser simplement l'autoritat local («commune» en francès és un consell d'un poble o districte) que va exercir el poder a París durant dos mesos en la primavera de 1871. No obstant això, les condicions en la qual va ser formada, els seus controvertits decrets i el seu cruel final la fan un dels més importants episodis polítics de l'època. En diverses ciutats de França com Marsella, Lió, Saint-Etienne, Toulouse, Narbona, Grenoble i Limoges, altres comunes foren proclamades a partir del 3 de març de 1871, però totes elles van ser reprimides ràpidement. Per en Karl Marx, aquesta és la primera insurrecció proletària autònoma. Categoria:Història de França Categoria:Socialisme Categoria:Anarquisme ja:パリ・コミューン

1872

Esdeveniments:

Naixements:

- 29 de juliol - Prokovskoje (Rússia): Grigorij Rasputin, espiritualista i polític rus.

Necrològiques:

Pàgines que s'hi relacionen

- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle XIX ---- Un any abans / Un any després Categoria:Segle XIX ko:1872년 ms:1872 simple:1872 th:พ.ศ. 2415

1876

Esdeveniments:

:PAÏSOS CATALANS
- 26 de novembre - Barcelona: s'hi funda l'Associació Catalanista d'Excursions Científiques, que el 1890 es fusionarà amb l'Associació Catalana d'Excursions per constituir el Centre Excursionista de Catalunya. :MÓN
- 7 de març - Boston (Massachusetts, USA): Alexander Graham Bell patenta el telèfon.

Naixements:

:PAÏSOS CATALANS
- 2 de setembre - Verges (el Baix Empordà): Francesc Cambó i Batlle, polític català.
- 29 de desembre - el Vendrell (el Baix Penedès) - Pau Casals, músic català. :MÓN
- 2 de març - Roma (Itàlia): Eugenio Pacelli, que esdevindrà papa com a Pius XII.

Necrològiques:

:PAÏSOS CATALANS :MÓN

Pàgines que s'hi relacionen

- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle XIX ---- Un any abans / Un any després Categoria:Segle XIX ko:1876년 ms:1876 simple:1876 th:พ.ศ. 2419

Categoria:Sindicats

Categoria:Societat

Francis V of Modena

Duke Francis V of Modena (Italian: Francesco V d'Este) (1 June 1819–20 November 1875), the eldest son of Francis IV of Modena and of Princess Maria Beatrice of Savoy. On March 30, 1842, Francis married Princess Adelgunde of Bavaria. The couple had only one child, Princess Anna Beatrice, who was born October 19, 1848, and died July 8, 1849. At the death of his father Duke Francis IV of Modena, January 21, 1846, Francis succeeded as reigning Duke of Modena; he also bore the titles of Duke of Reggio and Mirandola, Duke of Massa, Prince of Carrara and Lunigiana. At the death of his cousin the Empress Marie-Louise, December 18, 1847, he succeeded as Duke of Guastalla. In 1859 the Duchy of Modena was invaded by King Victor Emanuel II of Sardinia who the following year incorporated Modena into the new kingdom of Italy. Francis withdrew to Austria where he lived most of the rest of his life. Austria After the death of his mother in 1840, Francis was considered the legitimate heir to the British throne by Jacobites (with the regnal title King Francis I). At his death the Jacobites considered that he was succeeded by his niece (as Mary III), Maria Theresia Henriette Dorothee, who was subsequently Queen Consort of Bavaria. Francis died at Vienna on November 20, 1875. He left most of his huge estate to his cousin Archduke Franz Ferdinand of Austria who subsequently used the title Archduke of Austria-Este.

External links

:: RELATED NEWS ::

El Rubio
El Rubio é um município da Espanha na província de Sevilha, comunidade autónoma da Andaluzia, de área 20,84 km² com população de 3586 habitantes (município da Espanha na província de Sevilha, comunidade autónoma da Andaluzia, de área 76,66 km² com população de 1370 habitantes (município da Espanha na província de Sevilha, comunidade autónoma da Andaluzia, de área 157,39 km² com população de 1599 habitantes (

La Roda de Andalucía
La Roda de Andalucía é um município da Espanha na província de Sevilha, comunidade autónoma da Andaluzia, de área 76,53 km² com população de 4260 habitantes (

La Puebla de los Infantes
La Puebla de los Infantes é um município da Espanha na província de Sevilha, comunidade autónoma da Andaluzia, de área 154,39 km² com população de 3291 habitantes

La Puebla de Cazalla
La Puebla de Cazalla é um município da Espanha na província de Sevilha, comunidade autónoma da Andaluzia, de área 189,99 km² com população de 10664 habitantes (

Pilas
Pilas é um município da Espanha na província de Sevilha, comunidade autónoma da Andaluzia, de área 45,98 km² com população de 11730 habitantes (

Pruna
Pruna é um município da Espanha na província de Sevilha, comunidade autónoma da Andaluzia, de área 100,78 km² com população de 3057 habitantes (

Peñaflor
Peñaflor é um município da Espanha na província de Sevilha, comunidade autónoma da Andaluzia, de área 83,06 km² com população de 3698 habitantes (município da Espanha na província de Sevilha, comunidade autónoma da Andaluzia, de área 314,11 km² com população de 2300 habitantes (

AIT

Enllaços externs

28 de setembre

Esdeveniments:

Naixements:

Necrològiques:

Festes:

1864

Esdeveniments:

Naixements:

Necrològiques:

Pàgines que s'hi relacionen

Karl Marx

Biografia

El marxisme sociològic (bàsic)

El materialisme històric

L'alienació humana

Socialisme i comunisme

Comuna de París

1872

Esdeveniments:

Naixements:

Necrològiques:

Pàgines que s'hi relacionen

1876

Esdeveniments:

Naixements:

Necrològiques:

Pàgines que s'hi relacionen

Categoria:Sindicats

Francis V of Modena

External links